Després de les ereccions municipals i autonòmiques

L. de Borja | Ahir, després de l'hora d'almorzar, va tindre lloc l'acte de possessió d'investidura (que rima amb polla dura) de les corporacions municipals: és això que van i juren coses que és menester jurar per després poder quedar-se el càrrec, però que mentres ho fan creuen els dits i així no passa res quan en acabant no complixen el que havien jurat.

L'altre dia ja van fer el mateix al parlament valencià: ara Juan Cotxino és el nou president de les Corts (les mateixes que tenen 10 diputats imputats per casos de corrupció) i va jurar el càrrec davant d'un crucifixe, ja que l'estat de dret i l'Estatut de la Vergonya garantixen la capacitat de cada u de jurar, prometre o expressar-se en base a les seues idees.

Com s'ha vist en el capítol 5 de la primera temporada de True Blood, que el mite que els crucifixos aüixen als vampirs és fals, i ara ho confirmem. Cotino no s'ha encés en flama; o, almenys, no visiblement.

Foto furtada a http://www.lullviu.net/

De la mateixa manera, els altres partits també han volgut jurar el càrrec davant d'alguna cosa que els motive, així que el PSPV-PSOE ho ha fet amb una rast d'alls i una copa de plata, EUPV s'ha estimat més un martell i una corbella i Compromix s'ha decantat per un plateret de cacauets i tramussos.

Vergades a tiri i baldiri

B. Ibáñez | Com mana la tradició (?), este segon dijous de juny proppassat s'han constituït les Corts a Valéncia en la legislatura que fa huit de l'era moderna contemporània: la sessió ha tingut lloc de forma cordial i amable, al final de la qual ha sigut triat president del circ este el conegut Juan Cotxino amb els cinquanta-cinc vots a favor dels seus correligionaris, els trenta-tres en blanc —com la seua sang d'orxata— dels socialistes, els sis nuls del Compromix (que han escrit 'PP KK' en paper de torcar-se el cul) i els cinc dels/les estalinistes a favor del/de la seu/a candidat/a alcoià/na. El Cotxino, del qual es deia que últimament havia caigut en desgràcia en la jerarquia vertical del seu partit «malgrat haver gaudit de l'afecte de —i haver aportat orientació espiritual a— Frank Sisco Camps» (segons El contraInformatiu), barata el càrrec de titular de la Collonseria de Mig Ambientador per est altre, prou millor retribuït i amb una faena en la qual no cal moure massa el cul. A més, Cotxino tindrà a dreta i esquerra —segons des d'on es mire— el políglot Alejandro Fum de Botja i el socialistot d'Ángel Lluner, entre altres huits i nous dels dos grans partits nacionals i nacionalistes.

Juan Grabiel Cotxino Perrer (Xirivella la Nova, 1950) és un empresari model amb molt de bagatge democràtic i, sobretot, laicista: això últim s'ha demostrat hui en el detall que ha tingut en dur el seu propi crucifixe per a què presidira —junt amb el patracol de la bíblia— el jurament del càrrec i tot el romanç institucional en compte de disposar que n'instal·laren un per cada diputat a costa de l'erari públic (amb la qual cosa respectava l'elecció religiosa de cada ú i, més encara, s'ho pagava de la seua butxaca). Quant al forense Alejandro Fum de Botja (Villareal de los Infantes, 1949), «home roig i gos pelut...», la seua gestió com a collonser d'Educació ha deixat moments memorables com aquella simpàtica participació en un almorzaret de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua d'Oc, la proposta genial d'impartir Education for the citizenship en versió original subtitulada o, la més recent, la innovadora divisió trinitària de les matèries segons la llengua d'estudi: anglés per a la llengua estrangera (alemany o francés inclosos), castellà per a les assignatures importants i valencià per als de lletres, que són els típics que acaben estudiant Catalana i fent-se cansautors.