Camps i Rita es volen (casar)

«Hum... Rita!» | © 2010 Carles Francesc

A. March | Huiquileaks ha deixat caure este cap de setmana proppassat que els rumors de la separació del president Frank Sisco Camps i la seua muller es deurien, a més de tot el cacau dels trages, a que el molt poc honorable ja fa anys que li la pega davant dels seus nassos amb la número dos de la llista: Rita la Barbera. Encara que en la política no és gens estrany trobar promiscuitat entre els primers noms de les llistes, el cas que ens ocupa sorprén per la celebritat dels implicats i pels dubtes freqüents sobre la sexualitat d'ambdós i podria ser un muntatge pensat i fet per a distraure l'atenció general d'altres assumptes més trascendents.

«Mrs. Robinson, you're trying to seduce me» | © 1994 del mateix de dalt

En qualsevol cas, és cert que Rita i Camps fan més lliga que alguns matrimonis: la seua relació sentimental podria haver començat l'any 91 durant la primera legislatura de la Rita d'alcaldessa, quan Frank Sisco era el pipiol encarregat de la regidoria de trànsit i presidia la EMT (Esquadra de Mariols i Transvestits). La seua immillorable relació amb la Barbera hauria possibilitat l'ascens a regidor d'hisenda durant la següent legislatura i, en acabant, un hipotètic tall del festeig que precipità la fugida a Madrid de la maneta de Juan Cotxino: durant tot eixe temps es començà a especular sobre l'estat civil de l'alcaldessa i l'estreta complicitat amb la seua xofer habitual. Nogensmenys, la conductora anònima hauria fet de confessora i millor amiga de l'alcaldessa en l'etapa de baixó mentres l'amor de la seua vida estava living la vida loca per la capital de les Espanyes.

«Y ahora me voy al Congreso/ porque sé que, en mi lugə'/ dejo a un patán muy eςpeso,/ cobarde y sin voluntə'/
que, cuando le entra la venə,/ me pretende deςbancə'.» | © 2004 del mateixet d'abans

Amb el temps i la distància, els dos s'haurien torbat amb el quefer diari de la política -sempre al servici del poble-, l'un entre el Congrés i les Corts i l'altra en l'ajuntament fins que, l'any 2002, Paco -que és com ella l'anomena- tornà per la porta gran a València convertit en delegat del govern i com a candidat oficial a les votades imminents en substitució de l'enyorat Edu Aldo Saplana. Llavors, amb la victòria electoral del 2003, la tia Rita seria peça clau en la baralla entre campsistes i zaplanistes en significar-se obertament a favor del seu antic amant: el pes de l'alcaldessa dins el partit va possibilitar el triomf dels paquistes sobre els eduardistes i, de retruc, la repressa de la relació amb el seu Paco. D'ençà, a banda del matrimoni amb una farmacèutica del qual se sap molt poqueta cosa o gens ni miqueta -els tres fills hipotètics de la parella mai han aparegut en públic i, per tant, es dubta que existisquen-, s'havia parlat de relacions homesexuals carletines totalment inversemblants, impensables d'un homenot de la seua mida.

El dia més feliç de les seues vides? | EFE?

Ara, després de vora deu anys de festejar amagats i amb tot el canyaret que li han armat a Camps amb l'assumpte de la corretja, l'oficialització podria fer-se imminent en previsió que ambdós acabaren engarjolats per algun jutge sens escrúpols: de fet, la boda podria haver-se celebrat ja, atesa la quantitat d'alcaldies i regidories que té el PP i s'especula inclús que la parella podria haver concebut un fill fa temps, la qual cosa explicaria els trajots de la Rita fora de temporada. Si aital rumor es confirmara, el nou partit únic hauria concebut un candidat genèticament imbatible dins i fora de les urnes capaç de conduir el poble valencià -el poble elegit- cap a una nou segle d'or.

«All that I have, all that I've learned, everything I feel—all this and more I bequeath you, my son.» | EFE