Vergades a tiri i baldiri

B. Ibáñez | Com mana la tradició (?), este segon dijous de juny proppassat s'han constituït les Corts a Valéncia en la legislatura que fa huit de l'era moderna contemporània: la sessió ha tingut lloc de forma cordial i amable, al final de la qual ha sigut triat president del circ este el conegut Juan Cotxino amb els cinquanta-cinc vots a favor dels seus correligionaris, els trenta-tres en blanc —com la seua sang d'orxata— dels socialistes, els sis nuls del Compromix (que han escrit 'PP KK' en paper de torcar-se el cul) i els cinc dels/les estalinistes a favor del/de la seu/a candidat/a alcoià/na. El Cotxino, del qual es deia que últimament havia caigut en desgràcia en la jerarquia vertical del seu partit «malgrat haver gaudit de l'afecte de —i haver aportat orientació espiritual a— Frank Sisco Camps» (segons El contraInformatiu), barata el càrrec de titular de la Collonseria de Mig Ambientador per est altre, prou millor retribuït i amb una faena en la qual no cal moure massa el cul. A més, Cotxino tindrà a dreta i esquerra —segons des d'on es mire— el políglot Alejandro Fum de Botja i el socialistot d'Ángel Lluner, entre altres huits i nous dels dos grans partits nacionals i nacionalistes.

Juan Grabiel Cotxino Perrer (Xirivella la Nova, 1950) és un empresari model amb molt de bagatge democràtic i, sobretot, laicista: això últim s'ha demostrat hui en el detall que ha tingut en dur el seu propi crucifixe per a què presidira —junt amb el patracol de la bíblia— el jurament del càrrec i tot el romanç institucional en compte de disposar que n'instal·laren un per cada diputat a costa de l'erari públic (amb la qual cosa respectava l'elecció religiosa de cada ú i, més encara, s'ho pagava de la seua butxaca). Quant al forense Alejandro Fum de Botja (Villareal de los Infantes, 1949), «home roig i gos pelut...», la seua gestió com a collonser d'Educació ha deixat moments memorables com aquella simpàtica participació en un almorzaret de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua d'Oc, la proposta genial d'impartir Education for the citizenship en versió original subtitulada o, la més recent, la innovadora divisió trinitària de les matèries segons la llengua d'estudi: anglés per a la llengua estrangera (alemany o francés inclosos), castellà per a les assignatures importants i valencià per als de lletres, que són els típics que acaben estudiant Catalana i fent-se cansautors.

Bastonades per als tufats del 15M (amb la seua roba de colorins) a la porta de les Corts | © Llapissera

En acabant, els noranta-nou diputats han eixit de l'hemicicle per a pegar-se una farterola a base de cuixot i rojos; bot, tots, no, que els cinc estalinistes s'han queixat que no havien tingut en compte els que, com ells, pugueren ser vegetarians, per la qual cosa s'ha sentit algú que els retrucava de lluny «¡Pues que se coman la lechuga del adorno!» No ens consta que els de Compromix, que també passen més fam que un lladre, hagen dit que no a la catxupàndia. En acabant, a la porta del Palau Benicarlando els han ballat l'aigüa tots els dansadors de bastonets del País Nacional: cal dir que a alguns dels participants se'ls han esmunyit les vergues de fusta i li ha fet sengles traus a alguns dels simpàtics protestants de la Plaça del Caudillo, encara que la monyassa ha esmortit els colps. Afortunadament, cap dels nostres representants en les Corts ha resultat ferit; no, almenys, de cap grup parlamentari que valga la pena nomenar...